| Escrit per Mecatxis,
el 02-11-2005 01:00
|
Visites : 7491 |
Ja tenim l’article sobre la dinàmica dels 'postits' que vam fer a Ripoll. Ja es pot consultar... I comentar!!!
El 17 de setembre del 2005, Catux va participar a la jornada de programari lliure a Ripoll.
Entre les nostres col·laboracions, vam estrenar el que hem anomenat 'la dinàmica dels postits'
La dinàmica va funcionar de la següent manera:
Unes quinze persones ens vam reunir a la sala i, després de veure una petita introducció al programari lliure es va presentar la dinàmica.
Es tractava que, entre tots els assistents, poguéssim recollir el màxim d'idees possibles sobre quines són les raons per emprar programari lliure i quines les raons per no fer-ho. Calia expressament intentar d'evitar les raons més tècniques.
Així doncs, vam repartir paperets verds, on calia posar les raons positives, i paperets liles on calia posar les negatives.
Deu minuts després, cadascú va llegir les que havia omplert i es van posar en comú. Aquí teniu el recull del que vam posar als paperets. Val a dir que Catux no està d'acord en algunes de les opinions que es presenten.
Raons per emprar programari lliure
No donar tant poder a les grans corporacions.
Si considerem que molta part del programari lliure és gratuït, s'hauria d'obligar a totes les administracions públiques a utilitzar-lo per no malgastar diners públics.
Sistema en contra, o poc favorable als monopolis.
Destruir el monopoli de Microsoft.
Amb el programari lliure es segueix la filosofia de compartir coneixement.
Es pot utilitzar coses que altres han fet per progressar. Progressa el coneixement.
Socialització del coneixement. Patentaries l'alfabet?
Diners de les llicències a l'administració pública.
Programari en els centres d'ensenyament.
És útil perquè no cal dependre de ningú i ser més lliures. A la vegada fomenta la comunicació entre la gent al treballar en projectes comuns de forma desinteressada.
Hi ha més informació publicada, ja que la filosofia dels que hi treballen és publicar tot el que es fa.
La llengua. Amb el programari lliure es poden crear moltes aplicacions amb el llenguatge de cada cultura.
Per la rapidesa amb que es poden aconseguir noves millores, sense necessitat d'esperar a noves versions de pagament.
La transparència. Amb el programari lliure es pot veure tot el qui hi ha.
Controles el sistema, no et controla ell a tu (Windows).
No crea un mur entre l'usuari inexpert i el que busca coneixement.
Normalment no has de saltar-te la llei per utilitzar alguns programes. Algú ha pagat mai per fer servir Microsoft Office?
Avanç més ràpid en la progressió d'un treball.
Al tenir el codi font obert, si mai el responsable del programa deixa el projecte, aquest es pot continuar.
És més configurable respecte al gestor gràfic.
Navegació més segura amb Firefox.
Conjunt d'aplicacions i codi existent contribueixen a un millor desenvolupament.
Soluciona més ràpid els problemes.
Facilita l'estudi i l'aprenentatge.
Millora del rendiment a l’escriptori (ex: Una pel·lícula reproduïda en Linux)
Vistositat de l'escriptori.
Hi ha diversitat. Bo per escollir. Sobreviu el millor. Evoluciona endavant.
Raons per no emprar programari lliure
Més compatibilitat amb maquinari.
Puc tenir l'últim maquinari.
No és bo, ja que al canviar de programes, poden ser diferents i hi ha més dificultat per aprendre el seu ús.
Empreses que donin suport (arreglin el PC de casa).
Considero que hi ha molta informació sobre programari lliure, però no és fàcil d'entendre per l'usuari "de casa" (la part tècnica).
Considero que la persona que treballa i programa, te el dret de poder treure'n rendiment (beneficis).
Tot el programari i els formats són per Windows.
És més fàcil crear beneficis i llocs de treball amb programari propietari.
Hi ha molts professionals, botigues i distribuïdors a qui el programari lliure enfonsaria part del negoci.
Puc jugar a molts jocs.
No s'utilitza tant be perquè no es publiquen informacions d'us a nivell institucional.
Resistència al canvi (l'utilitza molta gent).
La plataforma Windows ara mateix és necessària a nivell d'empreses ja que si una empresa volgués implantar Linux i openoffice, no es podria comunicar amb la resta sense dificultats.
Sortir de la rutina (Windows) no és fàcil i requereix un esforç que no tothom està disposat a fer.
Utilitzar-lo em suposa adquirir més coneixements dels que tinc. És més còmode seguir amb el programari propietari.
L'ús del programari propietari és més simple de fer funcionar.
A nivell d'usuari, no està a l'alçada (encara) d'altre programari propietari (Microsoft).
Empreses perden.
Manca d'algun tipus de programari.
Ara mateix hi ha molta facilitat per aprendre a conèixer Windows i MSOffice. si es vol aprendre Linux no hi ha cursos ni especialistes.
Un Sistema Operatiu més complex.
Generalment no és útil per guanyar-se la vida.
Al ser lliure hi ha moltes variacions de cara a l'usuari.
A mida que s'anaven llegint els paperets, cada persona podia ampliar el contingut amb una petita explicació de la raó que havia posat.
Es van anar recollint tots els paperets i enganxant en una paret de manera ordenada.
Així, es va poder concloure que les principals raons per emprar programari lliure eren
| | 1 - Poder deixar de dependre de les multinacionals | | | 2 - L'estalvi que pot representar per l'administració en llicències de programes |
Com a raó per no emprar programari lliure, la que va destacar àmpliament va ser
| | 1 - la dificultat que troben els usuaris a l'hora de deixar de fer servir programari propietari per començar a emprar programari lliure. Dificultats en la migració dels documents existents i dificultat en la formació de les persones en el nou programari (mandra, temps, despeses, manca de cursos específics...)
|
Finalment, i per acabar la dinàmica, vam encetar una discussió sobre el tema que va derivar en la por del usuari que decideix fer el pas d’instal·lar Linux al seu PC i la necessitat de l'acompanyament d'una persona més experimentada a l'hora de fer particions i introduir-lo en l’ús del nou escriptori i els nous programes.
Aquí teniu algunes fotografies de l'esdeveniment:
Foto 1
Foto 2
Foto 3
PD: Posteriorment a l'edició d'aquest artícle, el meu amic i company Carles Pina va escriure un artícle per mirar de donar una resposta a totes aquestes inquietuds.
|
|
